Dos quadrilles d’amics
Ambdós equips estaven formats per unes vint persones, tots amics, que van començar a jugar al futbol en la Plaça de la Torre. Trencant sabatilles a l’eixir de l’escola. Tant aquesta plaça, com la resta dels carrers del poble, van ser testimonis del naixement d’una rivalitat entre veïns. Passaven les vesprades pegant patades al baló i cada equip entrenava per separat. En este aspecte, tenia més recursos i suports l’Esplai, ja que comptava amb una equipació i material per a jugar que els capellans els proporcionaven. No obstant això, l’Atletic estava més limitat, no comptava amb tantes ajudes i havien de buscar-se la vida com podien. La gran majoria dels jugadors treballava al camp i a l’horta, cuidant els camps de la zona a canvi d’un jornal que els permetia pagar-se alguns capritxos, com per exemple, les primeres botes de futbol.
Un campo
Amb el pas dels anys l’Esplai i l’Atletic van aconseguir crear-se cadascú el seu propi terreny de joc. Els primers tenien el seu camp molt prop de la parròquia. Ja que la mitat del terreny on es va construir el camp ho va donar el capellà d’questa. D’ací va derivar el nom del camp: ‘El Parroquial’. Les xicotetes porcions de terrenys que faltaven per a completar el camp de futbol eren propietat d’alguns socis, directius i d’uns pocs pares de jugadors de l’Esplai que no van dubtar en aportar les seues porcions per a confeccionar un terreny de joc a l’altura. ‘El Parroquial’ era considerat un dels millors camps de futbol de l’època en la província de València.
L’Atletic, per la seua banda, no va voler ser menys, i amb menys ajudes i recursos que els seus rivals van aconseguir alçar el seu camp. Va ser prop del cementeri del poble, allà per 1945. Ho van fer amb el treball dels seus propis jugadors i socis amb el permís que els va concedir la Confederació Hidrogràfica del Riu Xúquer.
En 1950 va arribar la unió dels dos equips del poble, la creació de la Unió Esportiva Puçol. I amb ella un únic camp on practicar l’esport que movia a centenars d’aficionats a Puçol per aquelles dècades. Així, el nou club, la Unió Esportiva Puçol va passar a jugar en el camp ‘El Parroquial’, ja que comptava amb unes condicions considerablement millors que el camp de l’antic Atletic. El camp era una meravella, tot de terra i amb unes dimensions excepcionals en l’època.
‘El Parroquial’ va ser el camp de la Unió Esportiva Puçol fins al 5 de setembre de 2001. L’actual Camp José Claramunt va quedar inaugurat en un partit homenatge entre el Puçol i el València Club de Futbol. El nom es va fiar en honor al gran jugador puçolenc que va jugar en el València i va arribar a ser capità de la Selecció Espanyola de Futbol.
Una rivalitat històrica
No obstant això, fins a arribar a esta fusió, tant els jugadors de l’Esplai com els de l’Atletic van haver de viure situacions dures. Per alguns enfrontaments provocats per la pròpia rivalitat entre ambdós conjunts. Des de sempre i, sobretot durant aquells anys previs a la creació de la UD Puçol, en la que l’Esplai i l’Atletic competien pel ceptre futbolístic del poble, es va fer veure que aquesta rivalitat era més política que esportiva. Així, es diu que es tractava d’una baralla entre rojos i blaus, entre catòlics i no catòlics. En línia amb eixa dicotomia que existia a Espanya entre els dos bands polítics predominants durant la primera mitat del segle XX. No obstant això, els propis protagonistes d’aquesta història desmentixen amb rotunditat esta idea que sempre s’ha mantingut.
En canvi, la gran afició al futbol que ja hi havia en aquell moment a Puçol sí que provocava tremendes disputes entre els propis ciutadans del poble, a conseqüència de la simpatia que es tenia per un o altre equip. Inclús, hi havia families que no es parlaven amb els fills. I és que molta gent sí que col·locava etiquetes polítiques als equips. Als de l’Esplai, els de l’Atletic els cridaven feixistes, i els altres els responien dient-los rojos.
Tot era un reflex de la situació que es vivia en el país, eixe clima d’odi entre els uns i els altres. Les baralles constants entre rojos i blaus provocava que la gent portara açò fins al futbol, quan la realitat era tot el contrario, opina el jugador de l’Atletic Antonio Juan Claramunt. No tenia res a veure amb rojos i blaus, era una simple qüestió de futbol: rivalitat deportiva. En canvi, tot aquest ambient tens que es respirava en el poble a causa, en part, del futbol va provocar que els propis polítics del mateix es veren obligats a buscar una solució.
Un únic equip
Amb este objectiu, el de crear un únic equip de futbol del poble, a partir de la fusió dels dos existents per a evitar confrontacions i baralles entre els conciutadans. Va nàixer la ja mencionada Unió Esportiva Puçol en 1951. Però esta acció no va estar exempta de polèmica, perquè molts no van veure amb bons ulls cohesió dels equips. Era quasi impossible posar d’acord a persones de diferents bandos.
A pesar de tot, afortunadament, es va produir un enteniment entre les dos parts i, a través de la influència equitativa, es va aconseguir el propòsit d’unificar els equips. La nova equipació estava formada per la camiseta de l’Atletic i els pantalons i les mitges de l’Esplai.
També és cert que en altres qüestions, com la de l’entrenador, no van acabar d’aconseguir un consens. I van ser els dirigents del poble els que van decidir qui prendria les regnes de l’equip, tractant de buscar una persona aliena tant a l’Esplai com a l’Atletic. D’esta manera, José Vilanova, exjugador del València CF, es va convertir en el primer entrenador de la UD Puçol i en el pilar per a posar a caminar aquest projecte que hui en dia té vigencia.
Hui en dia tot això és diferent. Pot ser que en el seu dia foren rivals, foren uns rojos i altres blaus, d’esquerres o de dretes, però tot això hui ja no importa. Tots ells són amics que compartixen vivències i una característica comuna: demostrar que, a pesar de totes les diferències que tenien, inclús en aquells difícils moments era possible arribar a un punt comú que unira a uns i a altres i crear un equip per a tots, l’equip del poble, la Unió Esportiva Puçol.
Ajuntament de Puçol – UD Puçol
